En els últims anys, la crisi d'habitatge en diverses regions ha evidenciat un problema estructural que va més enllà de la simple oferta i demanda: la inseguretat jurídica que enfronten els propietaris enfront d'impagaments i ocupacions il·legals. Aquesta situació ha contribuït significativament a la disminució de la disponibilitat de pisos en el mercat, afectant tant als qui busquen un habitatge digne com als qui posseeixen propietats que no poden llogar o vendre amb tranquil·litat.
La problemàtica radica en la dificultat que enfronten els propietaris per a fer valer els seus drets davant situacions d'impagament o ocupació il·legal. La legislació actual, en alguns casos, presenta buits o processos llargs i complexos que descoratgen als propietaris a posar en lloguer o vendre els seus immobles. Com a resultat, molts opten per mantenir les seves propietats buides o fins i tot desfer-se d'elles, reduint així l'oferta d'habitatges disponibles en el mercat.
Aquest escenari genera un cercle viciós: la inseguretat jurídica provoca que els propietaris siguin poc inclinats a llogar o vendre, la qual cosa disminueix l'oferta d'habitatges i, en conseqüència, eleva els preus i limita l'accés a l'habitatge per als qui més el necessiten. A més, l'ocupació il·legal, que en alguns casos s'ha convertit en una problemàtica social, agreuja encara més la situació, ja que els propietaris temen perdre els seus béns sense una protecció efectiva per part del sistema judicial.
Experts en dret immobiliari assenyalen que una de les principals causes d'aquesta problemàtica és la lentitud en els processos judicials per a desallotjar ocupants il·legals o recuperar propietats davant impagaments. La falta de mecanismes àgils i efectius genera una sensació d'impunitat i vulnerabilitat entre els propietaris, els qui prefereixen mantenir els seus immobles tancats o en desús en lloc d'arriscar-se a pèrdues econòmiques o a llargs processos legals.
Des de les institucions, s'ha reconegut la necessitat de reformar el marc legal per a oferir major protecció i seguretat als propietaris, promovent així un mercat d'habitatge més dinàmic i accessible. Algunes propostes inclouen l'agilitació dels processos de desallotjament, la implementació de mesures preventives contra ocupacions il·legals i la creació de mecanismes que facilitin la recuperació d'immobles en cas d'impagaments.
En conclusió, la inseguretat jurídica que enfronten els propietaris és un factor determinant en l'escassetat d'habitatges disponibles en el mercat. La solució requereix un compromís conjunt entre legisladors, institucions judicials i la societat per a enfortir el marc legal i garantir drets efectius per als propietaris, promovent així un mercat d'habitatge més just i accessible per a tots.